Banat Sobirà

Molt a prop de la Seu, a peu de Cadí i amb unes vistes impressionants es troba el petit poble de Vilanova de Banat, avui amb una trentena d’habitants, el poble es troba situat sobre un petit turó, el turó Calbell. Aquest poble es creà en plena edat mitjana l’any 1255 quan en Galceran de Pinós, senyor de Bagà, traslladà el castell de Banat que era prop de Banat Sobirà a el puig del Calbell. Així doncs per la documentació consultada queda clar que abans de ser on es ara hi havia una altra vila de Banat, millor dit, n’hi havia dues, Banat Jussà,que es el que coneixem ara com a Banat, i Banat Sobirà anomenades en documents ja al 860, podem deduir que abans del any 800 ja existien aqueste viles i el seu castell, el castell de Banat, per tant podem afirmar que a l’època romana ja hi havia pobladors que buscàven terres d’alçada, per defensar-se dels atacs de aleshores, el que queda per saber es a partir de quan es va començar a habitar aquestes contrades de muntanya, doncs l’època romana comença aproximadament a l’any 200 A.C. i finalitza cap al segle IV D.C. Per tant el que si es sabem es que formada la nova vila de Banat, va començar dient-se Vilanova de Calbell, com que de fet no era més que la reestructuració i resituació de les viles de Banat, la veu popular i la gent de viles veïnes van començar a anomenar-la la nova vila de Banat, o la vila nova de Banat, que amb el pas del temps i per neologia de forma acabà sent Vilanova de Banat. De tot això es desprèn que la vall de Cerc va patir una forta romanització que fins i tot propicià un canvi de situació per a un millor creixement i aprofitament de les terres de conreu.

Amb tota aquesta informació el meu repte era trobar restes d’aquesta població antiga i a poder ser del seu castell. La cerca a durat dos dies, ahir em vaig apropar molt però no em trobava en el lloc correcte, avui i desprès de contrastar de nou la informació i un mapa he anat al lloc exacte. Desprès de parlar amb un home d’un mas proper, m’ha dit que prop d’allà, i on jo ja havia vist ahir, es trobàven unes runes d’alguna edificació que sembla ser van cremar en alguna guerra fa molts anys, de guerres no hi hagut gaires per sort, però podríem relacionar la destrucció de fortaleses amb una guerra, la dels segadors. Comprensible per la seva naturalesa defensiva i estratègica que en qualsevol guerra podía convertir-se en una dificultad a l’hora de conquerir i arribar a segons quines terres, tot i que només son especulacions. També podem pensar que fou durant la guerra del Francés i que també asolà petits nuclis i masos, tot i que ja més tardana però possiblement si el castell restava dempeus fos un mas que podria haver-se destruït per la sevsa ubicació…

No es fàcil identificar unes runes, i menys encara quan la informació d’aquests llocs es pobre per no dir nula, podría asegurar i bassant-me en la documentació consultada que les estructures en runes eran el que abans es coneixia com a Banat Sobirà, la troballa conforma una mena construccions totes amb parets comunes i d’estructura exterior única, i amb una mena de carrer o camí central que les divideix, en algun troç de mur exterior o paret he pogut veure el que sería una entrada a una estança, repartits pel bosc hi havia força rocs que provenien amb tota seguretat de les cases.

Del castell ni rastre, tampoc hi ha informació prou concisa per donar-nos una idea de quin seria el seu emplaçament, sembla ser que podria trobar-s’hi molt a prop, però la vegetació i el reaprofitament de les pedres per construccions posterior a les runes fan que qualsevol rastre només hi sigui en el passat. Sabem també que proper a la actual Vilanova de Banat hi havia Sant Iscle de Banat esglèsia o edifici religiós que també ha desaparegut o ha quedat convertida en mur de marge o en part d’algun mas del poble.

Etimologia: Banat, provè del llatí banate, banatte, o banati, que traduït es Banaiahu, que no es més que el fill de Jehoiadà, que apareix al “Primer llibre dels reis”, juntament smb el rei David, i Salomò. Així un cop més queda palesa la antiguitat del indret i el seu orígen romà.