Urgèlia.

El patrimoni de l'Alt Urgell

Torre defensiva

Seguint els documents escrits sobre el comtat d’Urgell, i basant-me en els mapes que hi acompanyen, vaig sortir a cercar una nova construcció medieval, datada si no m’equivoco l’any 892, com a molt seria el 912, es tracta d’una de les tantes torres de defensa que vigilàven la nostra comarca i les seves vil·les, en aquest cas en el un cim prop de Sant Joan Fumat.

L’accès al cim es difícil i no hi ha cap camí d’accés per tant es fa seguint una orientació i la pendent enmig de boscos de pi i matoll, tot havent sortit d’un coll; on tambè vaig poder veure construccions similars a les de la torre ja amagades i tapades pel bosc, possiblement construccions d’habitatges per descansar o fer els corresponents àpats i de suport per al personal de la torre. Desprès de mitja hora llarga de pujada arribem a un clar i seguint en direcció sud ens trobem en un esperó rocòs que suporta part de la torre. Guardo les coordenades per tenir la posició exacte, i realitzo una inspecció visual de l’entorn i de les restes. La seva situació s’enten amb la visió del territori que s’hi te desde aqui, tot i que ara hi han arbres que ens la resten pensem que aquesta torre fa més de mil anys que existeix i aleshores no hi havía aquests boscos de pí.

La torre debia ser força gran pel que encara es veu, en molts punts la vegetació ha fet que el nivell del terra quedi molt elevat, però segurament si excavèssim cap avall trobaríem la continuació dels murs, els murs com moltes construccions properes estan fets amb pedra llicorella que de ben segur provenia de la cantera de la Farga de Moles , o en la època, de “Pontes”, la mateixa pedra que en el castell de Ponts, o Pontes en quant a les mides problabement feia al voltant d’uns 50 m2, tirant baix. En dos punts encara s’observen restes de petites torres de vigilància, i fins i tot encara es conserva el que sembla que podría ser un forn. Tot i que correspondria a les restes que hem sortit a buscar també es possible que hagi estat reaprofitat en èpoques posteriors per a usos indeterminats, com sempre s’ha fet amb les ruïnes, però no em de perdre l’esperança.

El més gratificant ha sigut a part de trobar la torre en si i el seu relatiu bon estat, es trobar uns gravats en forma de torre amb unes inicials a banda i banda, la primera sembla una “R”, la segona es difícil d’identificar. Però gràcies a l’ajut de l’Albert Villaró he pogut saber que aquest gravat és contemporani, del segle XX, de quan el van ocupar els militars. El castell deu ser l’escut d’un regiment d’infanteria. i les lletres diuen Rto 7, és a dir, séptimo regimiento…Això ens demostra que tot i la il·lusió inicial les restes de la torre van ser reaprofitades per fer-hi un conjunt defensiu amb petites trinxeres durant la geurra civil. Hi haurà algún dia en que no deixarem que tot això desaparegui, de moment ens hem de conformar en cercar i trobar restes amagades i poc documentades.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: