Urgèlia.

El patrimoni de l'Alt Urgell

Vies de comunicació III

De Coll de Bancs a la Seu.

En algún anterior post ja he parlat d’aquesta via de comunicació, avui ens hem acostat per aprofundir una mica més i recòrrer part d’ella.

En llibres i arxius d’història medieval es parla de grans construccions com hostals de viatgers, castells, esglèsies, etc, i en molt pocs casos de les vies i camins locals que comunicàven viles  i ciutats, èren importants també per que afavoríen el comerç, moltes d’elles van ser creades en època romana, però possiblement sobre antigues rutes usades ja desde la prehistòria que seguia el bestiar, o camins que seguien carenes o monuments megalítics.

Per això al parlar d’una via parlem d’una part de la història que diu molt d’un territori, parlem de les gents que les travessàven i parlem de les seves històries, moltes vil·les es construien prop de camins per aprofitar el pas de la gent.

L’alt Urgell es un territori que queda travessat per vàries vies de l’època romana, moltes altres es van fer desprès per comunicar els nous pobles que sorgiren a la fi del món romà, moltes d’aquestes vies o estrades, queden nomès en orientació i son algunes de les carreteres que travessen la comarca, d’altres han desaparegut i d’altres estan amagades o ocultes pel bosc i la vegetació, algunes han quedat malmeses parcialment al eixamplar camps de conreu o camins forestals, concretament la via que venía de Coll de Bancs i anava cap a la Seu. Aquesta estrada en un dels seus punts queda trencada en ser atravessada per una pista forestal, i uns metres més amunt desapareix en obrir-se uns camps de conreu,ara mig abandonats i de pastura per tornar a aparèixer uns metres més amunt fins arribar a la carretera, allà desapareix completament.

Avui he pogut trepitjar part d’aquesta via, he seguit el que els pobladors d’aquestes terres seguien, i sentir el que devien sentir ells, la via sorprèn per la seva construcció, molt neta i pulida i molt uniforme, en alguns punts s’estreta, imagino que per salvar una mica l’orografia del terreny, i sorprèn els rocs de grans dimensions usats per la construcció, en alguns casos de 2 metres per 1 metre, molt pesats per traginar i col·locar i que alhora em fan pensar en com es devia construir aquest tipus de vies. Per cert que una altra cosa que he pogut comprobar es que estava empedrada, tot i que en alguns punts desapareix l’empedrat.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

Anuncis

One response to “Vies de comunicació III

  1. belen 7 febrer 2011 a les 5:11

    hola David.. he estado mirando las fotos, y la verdad, nunca hubiera pensado , según lo veo en la imagen,claro,que son restos de una vía romana…siempre , y por la colocación de la piedra, así como las dimensiones de la misma, creería que son muros para poder cultivar y así aprovechar el terreno montañoso de la zona… me ha gustado muchísimo la información, Por cierto donde se coge esta ruta??? es dificil llegar?? se puede ir en BTT? Muchas gracias!!!un saludo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: