Urgèlia.

El patrimoni de l'Alt Urgell

Monthly Archives: Abril 2011

Castell d’Agudes. (Kastro Agudas). II

Seguint la infructuosa recerca del castell d’Agudes, avui he sortit de nou cap al que podria ser les restes de l’antic i desaparegut castell d’Agudes, tot i que es fa difícil certificar la troballa per l’escasetat de documents que el situïn en un punt concret, podríem dir que possiblement el que hem trobat avui siguin les restes del castell.

Damunt d’un turò a la serra del Cadí, es on situen alguns documents el castell d’Agudes, situar-lo amb exactitud sobre el terreny sempre es una feina complicada i imprecisa, per això cal sortir més d’un cop a explorar una zona, avui concretament l’exploració l’hem feta en dos turons diferents, el primer més escarpat i que semblaria l’idoni si prengèssim com a referència el mot “Agudes”, que derivat del llatí vol dir “agulles” referint-se a la geografia d’un lloc. Tot i les agulles i la vessant escarpada el turò en qüestió no presentava signes de cap tipus de construcció medieval.

El segón turò es el que semblaria ser la ubicació exacta on el situen alguns documents i mapes, tot i l’espès bosc, hem pogut veure alguns enderrocs que envolten el turó així com amuntegaments de pedres, el més destacat seria el que sembla un camí que arriba fins al turó i que manté encara restes del marge i que salva la pendent. En tot el bosc que envolta el turò, no hi cap signe de construccions en forma de terrasses amb marge que es puguin confondre amb el camí i a més aquest marge del camí per cap de les dues bandes salva pendent suficient com per treballar o haver estat treballada la zona.

Tot i que difícil de confirmar per la escasetat de restes, i sense determinar-ho definitivament, creiem que podrien ser les del castell d’Agudes, però amb un interrogant devant la possibilitat de noves ubicacions que puguin sorgir de nous documents que resten pendents de consultar i que ens podrien donar noves dades sobre la seva situació.

Del castell en sabem que era propietat del comte Borrell, i que aquest en feu donació a Santa Maria de la Seu d’Urgell d’un alou que tenia per compra al terme del castell de Sant Jaume, i en les adjacències del Kastro Agudas, al terme del comtat d’Urgell.

Et est ipse alaudes in comitatu predictum Urigellum, in termino de castro sancti Iacobi apostoli vel aiacencias de kastro vocato Agudas”

Com el castell de Sant Jaume, el d’Agudes es trobava sota els domins del comte d’rgell, fet que queda demostrat amb la donació d’aquest a la Seu d’Urgell, i tal com cita el mateix document s’hi plantàven arbres fruiters, hi havia terreny de pastures i boscos per explotació.

Etimologia: Agudes provè del llatí acutas, en masculí agut, i que fa referència a la geografia del lloc, una serra aguda, es una serra “esmolada”, a Catalunya entre d’altres però que s’acostaria més al mot toponímic es “Les Agudes” al Montseny, per tant molt possiblement aquest castell es trobaría enmig o molt a prop d’una esmolada i estreta serra.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

Lizirt.

Lizirt, o més conegut com Llirt, esmentat ja al 819, molt a prop de la Seu i Alàs, i situat a 1093 meteres d’alçada, entre el barranc de l’Ossa i el  que abans era el torrent de Lizirt, ara torrent de la collada del Bastida, en un esperò rocòs, la seva situació es privilegiada amb orientació al sud. Sabem que va anar evolucionant i tot i que poc, va crèixer, doncs al començament nomès un parell de famílies l’habitàven, amb el temps passaren a ser vuit, i desprès de guerres i l’època moderna fins a quinze families hi van viure en ell, suposadament se devia de abandonar cap a la decada dels 50-60, al cementiri hi trobem tombes del 41, i del 49. Un clar exemple de vil·la medieval que poc a poc va anar evolucionant fins a convertir-se en un poble actual i que es va despoblar, com la majoria dels petits pobles de muntanya pirinencs, per la poca sortida dels fruits del camp, i per la entrada de nous llocs de treball a una Seu d’Urgell que creixía a bon ritme.

La seva esglèsia romànica dedicada a Sant Jaume resta ja en molt mal estat, sense teulada i plena de runa encara queden drets el petit campanar i l’absis amb alguna resta de pintura de la darrera restauració. Sota el domini senyorial del bisbat d’urgell i la reduïda comunitat de Sant Andreu de Planeses, de la que només sabem que no va ser una comunitat que prosperès, doncs no hi ha gens documentació sobre ella.

A part de freixes, que sabem pel topònim, tambè hi plantàven vinyes, i tenien camps destinats a pastures per a bestiar oví.

Etimologia: Llirt topònim preromànic que provè de Ladirte, que amb el temps va variar a Lizirte i desprès Lizirt, i que vol dir indret amb freixes.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

Monte Andrallo

Prop de la Seu d’Urgell hi ha un dels indrets amb més història del que ens pensem, es tracta de Vilanova de Banat, en aquest lloc hi trobem restes de l’emprenta deixada en època romana, un espai treballat ja en època visigótica en el que possiblement hi hagué una esglèsia i una petita vila. No va ser fins l’any 1225 que es creà la nova vila de Banat, a sobre o molt propera de la antiga vila. De la vila anterior a la Vilanova de Banat que coneixem, i creada a l’any 1225 en tenim constància com a mínim de l’any 840, i de les altres del 891, i 978 respectivament. Aquesta vila estaba situada en un llom de la muntanya i en formació escalonada orientada al sud, avui hem trobat el que possiblement èren els antics camps de conreu d’aquesta vila a continuació d’aquest llom.

Es un lloc força interessant i curiós, cal esmentar que durant l’aproximació per l’interior del bosc, hem trobat numeroses terrasses i camps usats en temps antics, algún amuntegament de pedra i alguna cabana, es podría fer un treball només de les rodalíes de Vilanova de Banat i de la seva evolució, i la del seu paisatge arqueològic.

Com moltes de les contruccions, els camps es van seguir aprofitant al llarg dels anys, fins que s’abandonaren per la seva llunyanía possiblement, el que es segur es que per la dimensió com per la via que hi arriba es tractava d’una zona de conreu prou important, suposadament s’hi conreava cereal o vinya. La via que hi arriba segurament venía d’Alàs, o Illas Petias, i seguía fins a Vilanova de Banat.

Etimologia: L’indret en qüestió apareix anomenat en documents antics com Monte Andrallo, el nom potser fa referència a l’indret on es troba situat, el llom d’una muntanya envoltat de penyasegats i graus, el topònim antra, o la seva variació andra, vol dir cova, o la proximitat d’aquestes.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

Castell d’Odèn. Castro Odden

Durant el període que durà el comtat d’Urgell, hi hagué tres etapes en las que es bastiren els principals castells i torres del comtat, la primera etapa va del any 878 al 993, la segona del 993 al 1031, i la tercera del 1031 al 1077. Al sud del comtat  i de la comarca es troba el nucli d’Odèn i les ruïnes del seu castell, aquestes corresponen a la epoca moderna, a partir del segle XV, desprès de la edat mitjana, però no vol dir que abans no hi haguès un castell, ben al contrari, ll¡emplaçament del darrer castell a ocupat el lloc i possiblement haurà reaprofitat les estructures dels que hi hagueren molt abans, de fet hi ha coneixement del castell d’Odèn des de l’any 1029 quan feia de límit de l’alou de Canalda.

Al 1062 estava sota la guarda del cavaller Arnau Mir, l’any 1159 el castell passà a mans del comte Ermengol d’Urgell arrel d’un canvi amb el bisbe d’Urgell. El castall va anar passant de mà en mà al llarg dels segles, i a partir del segle XII el nom del castell s’associà al llinatge de les famílies que hi vivíen en forma de cognom.

Sembla ser que el castell no tenia un ús propiament defensiu si no que més aviat era per crear marcs d’enquadrament en la pagesia, i així controlar les terres.

Tot i que l’estat es ruïnós , sobta l’estat de conservació d’alguns dels murs de més de 8 metres d’alt, i encara s’aprecia l’estructura d’aquest, de forma quadrada i possiblement amb tres plantes i terrassa. A l’exterior del castell però compartint murs trobem una petita capella i una petita habitació que podría ser utilitzada com a masmorra o cel·la.

Tot i que ara allunyada de les principals ciutats, i fora dels límits comarcals de l’Alt Urgell actual, la vila d’Odèn es trobava en una situació favorable per estar enmig de la via que creuava del Berguedà a l’Urgell, passant per Sant Llorenç de Morunys, una via que passava per les terres del monestir de Sant Llorenç de Morunys i Sant Pere de Graudescales.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©