Lizirt.

Lizirt, o més conegut com Llirt, esmentat ja al 819, molt a prop de la Seu i Alàs, i situat a 1093 meteres d’alçada, entre el barranc de l’Ossa i el  que abans era el torrent de Lizirt, ara torrent de la collada del Bastida, en un esperò rocòs, la seva situació es privilegiada amb orientació al sud. Sabem que va anar evolucionant i tot i que poc, va crèixer, doncs al començament nomès un parell de famílies l’habitàven, amb el temps passaren a ser vuit, i desprès de guerres i l’època moderna fins a quinze families hi van viure en ell, suposadament se devia de abandonar cap a la decada dels 50-60, al cementiri hi trobem tombes del 41, i del 49. Un clar exemple de vil·la medieval que poc a poc va anar evolucionant fins a convertir-se en un poble actual i que es va despoblar, com la majoria dels petits pobles de muntanya pirinencs, per la poca sortida dels fruits del camp, i per la entrada de nous llocs de treball a una Seu d’Urgell que creixía a bon ritme.

La seva esglèsia romànica dedicada a Sant Jaume resta ja en molt mal estat, sense teulada i plena de runa encara queden drets el petit campanar i l’absis amb alguna resta de pintura de la darrera restauració. Sota el domini senyorial del bisbat d’urgell i la reduïda comunitat de Sant Andreu de Planeses, de la que només sabem que no va ser una comunitat que prosperès, doncs no hi ha gens documentació sobre ella.

A part de freixes, que sabem pel topònim, tambè hi plantàven vinyes, i tenien camps destinats a pastures per a bestiar oví.

Etimologia: Llirt topònim preromànic que provè de Ladirte, que amb el temps va variar a Lizirte i desprès Lizirt, i que vol dir indret amb freixes.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©