Urgèlia.

El patrimoni de l'Alt Urgell

Santa Llúcia d’Arcavell

Dins de la recerca de patrimoni, no volíem deixar de banda, tot i la escasa informació que en tenim, una capella que es troba molt apartada i en un estat de ruina total, la capella en qüestió es Santa Llúcia d’Arcavell, que com podeu imaginar es troba prop del poble homònim, declarada BCIL i encara amb l’absis sencer i algun fresc del romànic en part visible, i com a detall curiós, una petita finestra en forma de creu, es possible, per els pilars a l’exterior de la capella, que tingué un porxo o cobert.

Així que avui i aprofitant el bon temps hem sortit a cercar la capella en companyia de la Laia, el Joan i el Víctor, tot i ser una capella allunyada i amagada s’hi arriba seguint un camí medieval que recòrre antics vinyers i que a part de conservar-hi el marge, encara en molts trams conserva part de l’empedrat.  De la mà de Laia hem pogut conèixer una mica més la història de Santa Llúcia i la seva relació amb Arcavell, així com d’altres curiositats sobre al patrimoni de la comarca, coneixements que amplien la nostra visió del territori i sempre son enriquidors.

Probablement de finals del 900, principis del 1000 com Sant Miquel de Ponts, d’origen romànic, consta d’una nau amb la volta esfondrada i absis semicircular, orientada sud-est nord-oest, probablement sota el domini dels Monestir de Tavèrnoles, tot i que la veïna Santa Pelaia d’Arcavell, avui desapareguda, no ho estava, com tampoc la propera dedicada a Sant Miquel de Ponts que es trobàven sota el domini de la Seu d’Urgell.

Procedeix d’aquesta capella un retaule gòtic, dedicat a santa Llúcia, que fou pintat pel Mestre d’Estamariu i que es conserva al Museo del Prado, sobre dues taules de fusta es conserva en un estat inmillorable gràcies a les restauracions fetes, i tot i que resta guardat actualment fora d’exposició, aquesta peça destaca sobretot per el traçat dels dibuixos i l’escenari en el que son pintats, i que reflecteixen escenes de la vida d’aquesta Santa.

El Mestre d’Estamariu va pintar també el retaule de Sant Vicenç d’Estamariu, i el de Santa Maria de Vilamur, es honorable que aquestes obres fetes per un pintor local de la comarca tinguin aquest reconeixement.

Us deixo la imatge del retaule i un fragment de la llegenda de Santa Llúcia.

1. La peregrinación que Santa Lucía hizo hasta la tumba de Santa Águeda con su madre, Eutiquia, para pedir la curación de ésta: “Conocedora de la fama que en toda Sicilia tenía Santa Águeda hizo una peregrinación al sepulcro de esta santa,acompañada de su madre Eutiquia, que desde hacia cuatro años padecía hemorragias”.

2. Aparición de Santa Águeda y curación de su madre: “De pronto Lucía se quedó dormida y soñó que veía a Águeda, de pie, rodeada de ángeles, adornada de ricas joyas (…) le decía <Quiero que sepas, que por el mérito de tu fe, tu madre ya está curada>.

3. Santa Lucía repartiendo su dote entre los pobres y la posterior acusación de su prometido ante el cónsul Pascasio: “Una vez que ambas regresaron a su casa, comenzaron a vender cada día una parte del patrimonio y a entregar secretamente a los pobres el dinero que en cada venta obtenían (…) El joven se presentó ante el cónsul Pascasio y denunció a Lucía, acusándola de que era cristiana y estaba conculcando las leyes de los emperadores”.

4. Incapacidad de mil hombres y mil pares de bueyes para mover a Santa Lucía y llevarla a un prostíbulo: “Trataron los rufianes de llevarse a Lucía, pero no lo consiguieron. El espíritu Santo fijó al suelo los pies de la doncella de tal modo que cuanto empeño pusieron en moverla del sitio resultó vano. En vista de ello ordenó Pascasio que la ataran con cuerdas y que tiraran de ella hasta mil hombres al mismo tiempo; mas tampoco éstos lograron desplazarla del lugar que ocupaba. Tras este fracaso fueron sustituidos por mil parejas de bueyes (…), pero ésta permaneció donde estaba”.

5. Santa Lucía en la hoguera y apuñalada en la garganta: “Prendieron fuego a la enorme hoguera para que la joven pereciera abrasada (…) atravesaron con una espada la garganta de Lucía (…)”.

6. Última Comunión y entierro de la santa: “(…) Acudieron unos sacerdotes que le dieron en comunión el cuerpo de Cristo y, en cuanto hubo comulgado, entregó su espíritu a Dios”


Museu del Prado ©

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

Anuncis

One response to “Santa Llúcia d’Arcavell

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: