Urgèlia.

El patrimoni de l'Alt Urgell

Monthly Archives: febrer 2012

Vies de comunicació IV

Com ja hem comentat en altres posts, el comtat d’Urgell estava comunict per una sèrie de vies o “stradas” , tant per transportar sal i ferro com per comerciar en mercats, dels quals documentats en tenim dades del de la Seu d’Urgell i el de Cardona, d’on també sortia guix.

Com hem dit per aquestes vies s’hi transportava ferro, i al comtat d’Urgell trobem nombrosos documents que parlen de la producció de ferro i la seva importància, i també de la seva producció fins i tot a la vall d’Andorra, i del que hi ha quedat la toponímia com es el cas de Villa Ferrera, o Farrera dels Llops. Una bona part d’aquestes vies es crearen en època romana tot ique després només hi van quedar en ús les més comercials i transitades, avui ens hem pessajat per una part d’un important via de transport de ferro, la que menava de Pontes fins a Vall Farrera, en algun tram encara queden trams empedrats i que s’han manitngut pel poc ús de la via en l’actualitat i que en alguns punts queda tallada per una carretera.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

 

Lluçà – Lucano 924

Ja documentat al 924 Lucano apareix esmentat com a lloc de poblament, una zona envoltada de camps de cereals i vinyes, es coneix l’existència d’almenys un orri proper, per tant deduïm que també degueren tenir bestiar que duien a pasturar.

Sabem que també es trobava a tocar d’una important via de comunicació que unia l’alt Urgell amb la Vall Farrera, i que s’utilitzava per al comerç del ferro entre les dues valls.

Avui de tot allò no deu quedar més que els camps i el topònim al que ha derivat, Lluçà, bé de fet potser fins i tot alguna de les pedres usades en els marges dels camps i en les bordes que hi ha son reutilitzades d’aleshores, per la seva situació i estat no creiem que els camps hagin canviat gaire, així que es fàcil imaginar-se com devia ser el lloc en aquells temps, potser les bordes actuals ocupen el lloc de les velles i fins i tot hauran estat construides a sobre, res estrany i que només el temps n’ha estat testimoni.

Etimologia: Sobre l’origen del nom nom hem pogut trobar gaire informació, molt possiblement fou un nom d’origen germànic.

Nota: Propera a les trinxeres, vam trobar en un roc un creu de terme, informació de la qual vam passar al nostre company Jordi Casamajor, expert en el tema i que podeu veure en el seu bloc, Jordi Casamajor – Gravats Rupestres, es possible que aquesta antiga creu delimités l’antic terme municipal que formaren els pobles al segle XIX.

Davidmsfoto ©

Davdmsfoto ©

Davidmsfoto ©

Torre de la guàrdia.

Ja documentada a l’any 940, com a Illa Torre, a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, i possiblement com a suport a un castell proper, es trobà situada estratègicament prop de la Seu d’Urgell. Actualment inexistent i les restes de la qual han estat reutilitzades per construïr, durant la guerra civil que patí Espanya i de retruc Catalunya, unes complexes i grans trinxeres amb 6 punts de guaita comunciats tots ells per estrets passadíssos excavats al terra i coberts amb pedra en alguns punts. Possiblement les restes de la torre foren usades per construïr part de les trinxeres, de ben segur que també alguna casa del poble com passà amb molts edificacions medievals anys després del seu abandonament. Cal a dir que vàrem trobar unes trinxeres iguals en un punt proper en una altra sortida, així doncs en el cas de trobar unes altres trinxeres en la mateixa liinia potser podríem parlar d’un front ofensiu durant la guerra civil com el que creua el pallars.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

Aras

Els primers documents que tenim d’Aras daten del 846, s’en fa menció al Diplomari del monestir de San Climent de Codinet  (segles IX i X ). Imaginem que en altres documents ja perduts i del més proper, monestir de Sant Iscle i Sant Andreu de Sentelles, també s’en degué fer menció però com diem segurament aquests documents han desaparegut.

En aquells temps en el que hi havia població s’hi conreàven els cereals, i molt possiblemet fou un punt important de pas ja que molt a prop hi passava una via que passava pel coll d’Aras i menava cap a Codinet, passant abans per Cutenabarcii lloc de peatge. Es fa difícil imaginar el pas per aquelles muntanyes escarpades i exposades per carregar el cereal i comerciar amb ell a les poblacions més grans.

Etimologia : El nom Aras, ara Ares, té un significat en llatí que significa altar, o altars, el que ens fa pensar en dolmens o construccions semblants, i que no deu ser erroni ja que prop d’Aras s’hi troben un bon nombre de dolmens, sense contar els de la vall veïna de Cabó. A la mitologia grega Ares es el Dèu olímpic de la guerra.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©