Castellot d’Ausàs

Dels tants castells desapareguts per la nostra comarca, el castellot d’Ausàs ocupava un lloc privilegiat en quant a la vigilància és refereix, de fet estava situat en un turó que no dona per més, i amb una vista que predomina la impressionant vall del riu de la Guàrdia. Aixi doncs ens trobem davant les restes d’una construcció militar de caire defensiu, per les restes ja escampades pel terra en deduim que era una construcció força austera i senzilla els rocs no presentan cap uniformitat ni estructura semblen més aviat un munt de rocs que podien haver estat apilats sense més.

Però tot i la seva aparent senzillesa en tenim coneixement de l’any 1030, tot ique fora probable que fos anterior ja que tenim constància de pas antic per la vall de l’any 840 per una via que venia de Sort, per tant lloc important de comunicació i comerç entre el pallars i l’alt urgell. Molt a prop a la Guàrdia hi trobem el castell de la Guàrdia, clarament més important i senyorial, el castell de la Guàrdia està documentat l’any 1078, en una donació del comte Ermengol IV d’Urgell al comte Ramon V de Pallars Jussà. L’any 1180 Ermengarda de Taús concedí la meitat d’aquest castell a la seva filla Arnaua de Caboet i al seu marit Bertran de Tarascó. Casada en segones núpcies amb el vescomte Arnau de Castellbò, Arnaua, darrer membre del llinatge dels Caboet, renuncià a favor d’aquest tots els seus béns, entre ells el castell de la Guàrdia i el seu terme, que passà a integrar-se així dins de l’entramat feudal del vescomtat de Castellbò. Dins d’aquest vescomtat, la Guàrdia i els pobles del seu terme, Anyús, Ausàs, Espaén i Trejuvell, amb altres llocs i masos, formaven la batllia de la Vall d’Aguilar, el batlle de la qual, que ho era de Castellbò, residia normalment a Noves. La batllia de la Vall d’Aguilar era integrada al quarter primer del vescomtat o quarter de Castellbò. Per la seva part, els llocs de Taús i els Castells són documentats el 1094 al testament de Guillem de Taús. El 1106 apareix, al costat de personatges vinculats al comtat d’Urgell, un Ramon Guillem de Taús que no se sap si és el mateix que testà el 1094 o bé un fill seu. Entre el 1131 i el 1157 es documenta Bernat de Taús i el 1169 Arnau de Taús. Sembla que aquest darrer seria el pare de la ja esmentada Ermengarda de Taús, que es casaria amb Arnau de Caboet. L’antic terme de Castellàs, junt amb Biscarbó també pertanyia al vescomtat de Castellbò a la sortida de l’Edat Mitjana, dins del quarter de Castellbò, i amb aquest revertí a la corona un cop extingida aquesta senyoria l’any 1548.