Sant Antoni de Pàdua fou un frare franciscà, teòleg i predicador catòlic del segle XIII, venerat com a sant per l’Església Catòlica. És un dels sants més populars del santoral catòlic, a causa dels miracles que hom li atribueix, per això és fàcil trobar moltes esglèsies i capellas dedicades a ell.
És el cas de Colldarnat, aquest petit poble te una capella, ja enrunada, que possiblement acabà els seus dies fent de corral dedicada a Sant Antoni, el seu orígen no es romànic però en desconeixem l’època. Les parets tenen un gruix d’uns 70 o 75 centímetres. L’edificació rectangular és d’aproximadament 8 metres d’amplada per uns 11 metres de fons. Sostre de volta de canó i un ull de bou a la paret de l’entrada. La coberta és de teules. Damunt de la porta un senzill campanar d’espadanya, sense campana.
És una pena que edficacions petites i tan representatives com ho van ser per la gent dels voltants quedin en l’oblit i poc a poc es converteixin en un desmunt de rocs, però en aquest cas la llàstima és que pobles com Colldarnat que van construïr-se amb una austeritat impressionant aprofitan totes les formacions i rocoses com a base o paret fins i tot escletxes condicionades com a corrals, tot un exemple d’integració en el medi.
De Colldarnat no en tenim molta informació, però molt probablement ronda els anys 900-950 com la majoria del seu voltant, si sabme però que apareix nomenat el Coll d’Arnat com a lloc de pas, justament del camí que menava de Lavansa a la Seu d’Urgell a l’any 967, en els documents consultats apareix com a Arnati que en llatí vol dir xai, era doncs un pas de transport de xai per al mercat de la Seu?
Tot i així el que queda clar és que la gent de Colldarnat va optar per una “millor” vida a la capital i poc a poc van abandonar el poble per anar-hi només en determinats dies i per posteriorment deixar-hi d’anar per quedar totalment abandonat.
Davidmsfoto ©
Urgèlia. 
Celebrem la teva tornada i erudició.