El Comtat d’Urgell

A Catalunya, a l’edat mitjana, el comtat d’Urgell tingué un
pes important, de vegades ben comparable al que va tenir el comtat
de Barcelona. Fet d’això son les innumerables advocacions
d’esglésies dedicades a la Mare de Déu, apòstols i altres sants.
Aixi doncs cap a l’any 800 aproximadament es començà a vertebrar un
territori molt semblant en distribució al que ara coneixem. De fet el comtat aleshores estava format pel que ara coneixem com a Andorra, el Solsonès, l’Alt Urgell, i parts de la Segarra, el Berguedà, i la Noguera, una dimensió important si el comprem amb la actual divisió comarcal i que va ser el resultat d’un procès d’expansió i de conquesta, expansió que no acabà fins al segle XII amb la conquesta de Balaguer i Lleida. Tot i
que la modernització i amb ella l’abandonament de masos i petits
nuclis de població, ha fet desaparèixer una gran part del patrimoni
d’aleshores. Un patrimoni en forma de vies de comunicació,
castells, pobles, torres, esglésies i d’altres que provenien
d’èpoques anteriors i eren reutilitzats o conservats. Per sort
aquesta desaparició no ha estat sempre una desaparició permanent i
eterna, avui encara tenim un terrtori que conserva les restes de
castells, vil•les, vies i monestirs, unes restes que jo us mostraré
en aquest bloc sempre que pugui sortir a cercar-les, GPS i mapa en
mà. I tot això amb la voluntat de conservar i protegir part de la
història, aquella part que encara es pot escoltar i palpar i que
forma part de la nostra identitat i del nostre territori.
Durant aquesta recerca espero que les troballes corresponguin amb els objectius, si no es així disculpeu els errors, un dels objectius es mostrar-vos els elements històrics més destacables, des de forns de vidre com Vitriere, fins a antics monestirs, com Sant Vicenç de Torrents.

No deixarem de banda, però, qualsevol altre tipus de patrimoni històric encara que sigui més recent,creiem que el patrimoni a l’alt urgell, com a tot arrèu es tot allò que sempre té un història que contar.