Urgèlia.

El patrimoni de l'Alt Urgell

Tag Archives: ponts

Ponts i palanques.

Durant  l’època medieval es crearen acamins per unir els pobles, en moltes ocasions aprofitant part de les vies preromanes que ja exisitien, i en d’altres creant-ne de noves, així com camins de bast que s’enfilàven per les carenes de les muntanyes. Aquests camins, alguns empedrats i en molts casos recolzats per marges de pedra seca, son els encara ara veiem amagats i perduts enmig de boscos o prop de torrents.

Els ponts medievals més importants requerien la participació de les clases ben posicionades i dominants, estructures que facilitàven la feina del comerciant i del viatger salvant accidents geogràfics, però que en molts casos requeria el pagament dun tribut o peatge cada cop que es creuàven. En menor tamany hi existien les palanques, que no èren més que passeres o passarel·les més rudimentàries, en molts casos per salvar accidents geogràfics menors o rius de poc cabal, tot i així ens mostra la importància de pas en certes zones i la seva afluència.

Es difícil conèixer el seu orígen cronològic però en molts casos si no son d’origen medieval es segur que en aquell lloc hi existí un que amb el pas del temps s’anà refent, cal observar també si el pont o palanca es creuat per vies modernes o camins que ja existien fa més de deu segles.

El que avui ens porta a escriure aquest post es la base d’una d’aquestes palanques que vam trobar un dia reseguint un petit riu de la vall de Castellbó, vam  observar que efectivament de l’altra banda del riu hi venia un camí que encara conservava part del marge, per tant podem confirmar que es tracta d’una palanca, a més en la imatge podreu pareciar que en la part superior enfila algun tronc que devia fer de passera.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

pont

Anuncis

Pont de Ferriol

Una de les poques estructures que queden encara dempeus herència del comtat d’Urgell, a part de les edificacions habitables i defensives, son el ponts, signe inequìvoc de la necessitat de moure’s per un territori abrupte i muntanyós, i on les valls èren regades per rius i torrents.

Molts ponts han anat transformant-se al modernitzar-se les vies de comunicació o han desaparegut després d’aiguats i crescudes de rius, només s’han salvat a aquesta desaparició els que encara comuniquen pobles i veinats per antics camí de ferradura, un cas d’ells es el pont de Ferriol, desconeixem  si el seu nom original es aquest; creuat per un antic camí de ferradura del qual encara es coserven en bona part els marges.

En un indret idìllic prop de la serra del Cadí i atravessat per un riu que sempre porta aigua, i que regala una bona refrescada a qui gossi banyar-se en un dels seus tolls, avui ens hi hem acostat per segón cop i hem pogut constatar pels seus grans roures al llarg d’un part del camí que es més que vell.

Durant el camí hem pogut apreciar fins i tot alguna canalització per aprofitament d’aigua dels torrents que creuàven el camí.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©