Torre dels moros

La denominació “Torre dels moros” es una herència que ja ve de l’època en que tant espanya com Catalunya van adoptar en les diverses construccions que els àrabs van deixar, moltes han han caigut, i d’altres han estat reconstruides per altres usos diferents, mantenint així construccions antigues en els seus emplaçaments originals.

Algunes després del periode àrab es van seguir utilitzan com a construccions defensivas o de vigilància durant l’època medieval, fet que va perpetuar el seu ús, i que va fer conservar el nom, tot i el seu abandonament posterior.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

Castell d’Agudes. (Kastro Agudas). II

Seguint la infructuosa recerca del castell d’Agudes, avui he sortit de nou cap al que podria ser les restes de l’antic i desaparegut castell d’Agudes, tot i que es fa difícil certificar la troballa per l’escasetat de documents que el situïn en un punt concret, podríem dir que possiblement el que hem trobat avui siguin les restes del castell.

Damunt d’un turò a la serra del Cadí, es on situen alguns documents el castell d’Agudes, situar-lo amb exactitud sobre el terreny sempre es una feina complicada i imprecisa, per això cal sortir més d’un cop a explorar una zona, avui concretament l’exploració l’hem feta en dos turons diferents, el primer més escarpat i que semblaria l’idoni si prengèssim com a referència el mot “Agudes”, que derivat del llatí vol dir “agulles” referint-se a la geografia d’un lloc. Tot i les agulles i la vessant escarpada el turò en qüestió no presentava signes de cap tipus de construcció medieval.

El segón turò es el que semblaria ser la ubicació exacta on el situen alguns documents i mapes, tot i l’espès bosc, hem pogut veure alguns enderrocs que envolten el turó així com amuntegaments de pedres, el més destacat seria el que sembla un camí que arriba fins al turó i que manté encara restes del marge i que salva la pendent. En tot el bosc que envolta el turò, no hi cap signe de construccions en forma de terrasses amb marge que es puguin confondre amb el camí i a més aquest marge del camí per cap de les dues bandes salva pendent suficient com per treballar o haver estat treballada la zona.

Tot i que difícil de confirmar per la escasetat de restes, i sense determinar-ho definitivament, creiem que podrien ser les del castell d’Agudes, però amb un interrogant devant la possibilitat de noves ubicacions que puguin sorgir de nous documents que resten pendents de consultar i que ens podrien donar noves dades sobre la seva situació.

Del castell en sabem que era propietat del comte Borrell, i que aquest en feu donació a Santa Maria de la Seu d’Urgell d’un alou que tenia per compra al terme del castell de Sant Jaume, i en les adjacències del Kastro Agudas, al terme del comtat d’Urgell.

“Et est ipse alaudes in comitatu predictum Urigellum, in termino de castro sancti Iacobi apostoli vel aiacencias de kastro vocato Agudas”

Com el castell de Sant Jaume, el d’Agudes es trobava sota els domins del comte d’rgell, fet que queda demostrat amb la donació d’aquest a la Seu d’Urgell, i tal com cita el mateix document s’hi plantàven arbres fruiters, hi havia terreny de pastures i boscos per explotació.

Etimologia: Agudes provè del llatí acutas, en masculí agut, i que fa referència a la geografia del lloc, una serra aguda, es una serra “esmolada”, a Catalunya entre d’altres però que s’acostaria més al mot toponímic es “Les Agudes” al Montseny, per tant molt possiblement aquest castell es trobaría enmig o molt a prop d’una esmolada i estreta serra.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

Turó de la guàrdia

Molts cops els topònims ens indiquen una història passada del lloc o un aconteixement, fins i tot el que s’hi feia abans allà, per exemple prop de la Seu hi ha Nabiners i la serra de Nabiners, i sabem que a l’edat mitjana s’hi plantàven nabius, noms com el roc de la torre, o el turó de la guàrdia ens indicaríen el que es feia en aquests llocs i la possible existència d’un punt de vigilància, o noms com farrera que ens diu que hi treballàven el ferro.

Seguint aquesta regla i completant el que va quedar pendent en la sortida anterior, m’he acostat a la Roca de la Guàrdia per veure si trobava quelcom que m’indiquès si hi havia hagut algun tipus de construcció per vigilar o controlar. Avui però he tingut un afegit extern que ha fet que la cerca fos una mica més difícil, la neu, més d’un pam de neu en tot el camí, i si tenim en conte que les restes poques vegades son d’una alçada o forma que les permeti identificar, doncs tenim com a resultat buscar una agulla en un paller.

La sort, o no!, es que l’he trobat, gràcies en part també a la tecnologia i a la cobertura, i sobretot a google earth a l’iphone, que per cert es força aproximat a l’hora de situar-nos sobre el terreny, amb un marge d’error de poc més d’un o dos metres. Així doncs he pogut localitzar el que son unes restes d’una antigua construcció en pedra seca, que queden pendents per confirmar per trobar-se colmatades de neu, però que podíen ser les de una torre o punt de vigilància.

Aquestes restes confirmarien en part la meva teoria que on alguns autors situen un antic vil·lar, molt possiblement nomès siguin les restes de algún tipus de torre de vigilància i alguna dependència mès, i el que situen en aquest punt pugui ser el conjunt de cases que vam trobar en una altra ubicació més allunyada dies enrere i que publiquem en l’anterior post.

Davidmsfoto ©

Castell de Banyeres

To i que amb poca informació, m’atreviré a parlar-vos de nou del castell de Banyeres, o Banyers, i dic m’atreviré per què ja en vaig parlar en un altre bloc i espero no repetir-me.

Les primeres informacions que es tenen del poble de Banyeres corresponen a l’any 819, amb una església dedicada a Sant Joan i de la que se’n té coneixement des del 849, els pobladors de Banyeres vivien del conreu de les terres per al cereal, i les vinyes que hi tenien, bastant més avall de Banyeres i tocant a Cornellana hi plantarem alzines per a la producció dels aglans probablement com a menja dels porcs, i ja molt a prop d’on situem el castell de Banyeres es dedicaren a la apicultura.

Sabem que prop de Banyeres hi passava el camí que venía de Sorribes i es trovaba amb el que venia de Gósol cap a coll de Bancs i que seguía cap al coll de Creus i a la Seu, per tant un punt important de pas que s’havia de controlar, imagino que per això es va construir el castell, una mica més allunyat del poble i amb una situació estratégica i molt privilegiada. Tot i la proximitat a la Seu d’Urgell aquestes terres eren domini del monestir de Sant Salvador de la Vedella, al Berguedà, que això si estava filialment lligat al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles a Anserall.

Però tornant al castell, ja que no hi apareix cap menció abans del 849 que es quan es data l’església de Sant Joan de Banyeres, si hi hagués estat s’hauria mencionat d’una o altre manera, el datarem doncs cap a l’ay 900 o 1000, que es quan es bastiren moltes de les fortaleses que hi haguè a la Vall de Lavansa, tot suposicions basades en els moguts anys que vinguèren a partir del 887 quan hi hagué la revolta i secessió del bisbe Esclua, i sobretot a partir del 897 quan es trenca la unió territorial Urgell-Cerdanya per la mort de Guifré I el Pelós, conegut com el Pilós, comte d’Urgell i Cerdanya, a mans musulmanes durant la Ràtzia islàmica del 897.

Tots aquests fets degueren provocar petites revoltes i atacs a la comarca que possiblement forçaren als habitants de la vall, possiblement per ordre del comte o del bisbe propietri de les terres, a alçar el castell de Banyeres, del qual ja només resta en peu part de la torre i les ruïnes de el mas o estança que era a tocar del castell i que dona una idea de la dimensió d’aquest. El que no sabem si el castell era propietat d’algún noble o simplement era una construcció militar, per tant es difícil saber el nombre de persones que hi estavan establertes en ell, ni tampoc l’any ni el motiu del seu abandonament.

Etimologia: Banyeres, que provè del llatí Banieres, per trobar algun significat hem de separar els dos mots ban-ieres, ban que voldria dir prohibició, i -eres que es avançat, o avançada, per tant podríem deduïr que potser l’origen del nom podria ser la funció que feien el poble i el castell, que era vigilar l’avenç cap a l’interior.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

Castell “Sancti Iacobi”, o Sant Jaume

A falta d’una traducció mes exacta us poso el nom tal i com apareix en els mapes i en la documentació antiga, tot i que possiblement es tracti del conegut castell de Sant Jaume i la vila que restaba prop seu, molt a prop del Santuari del Boscalt i a peus de la serra del Cadí, fa segles hi havía un castell i un xic més avall l’església i possiblement un parell o tres de cases disseminades que formarien part d’un veïnat o vilar que s’aixecaba a peus del castell.

Us parlo del Castro Sancti Iacobi , la funció? controlar el pas pel cadí, controlar la propietat i els límits del castell imaginem o segurament les extraccions de les mines d’or i plata properes que ja es coneixíen de temps enrere, si es que seguíen actives, es clar; accedir a les restes no va ser fàcil, un cop localitzades en un mapa del IGC, vaig verificar que hi fòssin les restes, i desprès a peu cap allà. Les restes del vilar apareixen primer amagades dins del bosc i tapades per matolls a banda i banda del camí, de fet no vaig caure en el seu origen fins que vaig confirmar les dades i la troballa amb el mapa i vaig veure que efectivament sota el castell hi havia un lloc de poblament. Concretament el vilar de Sant Jaume amb la església homònima.

En molts punts encara podem veure part de el que devía ser la via que comunicava aquest punt amb Cava o Ansovell, i Vilanova de Banat. En quant al domini, formava part del que controlava la Seu d’Urgell juntament amb els vescomtes d’Urgell.

Etimologia: Iacobi, mot llatí del que en castellà es derivaria, Jacobeo, no fa referència si no que al peregrinatge i al pas conegut de fa tants anys, en llatí ve a dir ” de Santiago”, imaginem que en relació al camí proper que hi passava. De fet a Catalunya s’anomena el camí de Sant Jaume, que precissament es el nom pel qual es coneix el castell.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

Torre defensiva

Seguint els documents escrits sobre el comtat d’Urgell, i basant-me en els mapes que hi acompanyen, vaig sortir a cercar una nova construcció medieval, datada si no m’equivoco l’any 892, com a molt seria el 912, es tracta d’una de les tantes torres de defensa que vigilàven la nostra comarca i les seves vil·les, en aquest cas en el un cim prop de Sant Joan Fumat.

L’accès al cim es difícil i no hi ha cap camí d’accés per tant es fa seguint una orientació i la pendent enmig de boscos de pi i matoll, tot havent sortit d’un coll; on tambè vaig poder veure construccions similars a les de la torre ja amagades i tapades pel bosc, possiblement construccions d’habitatges per descansar o fer els corresponents àpats i de suport per al personal de la torre. Desprès de mitja hora llarga de pujada arribem a un clar i seguint en direcció sud ens trobem en un esperó rocòs que suporta part de la torre. Guardo les coordenades per tenir la posició exacte, i realitzo una inspecció visual de l’entorn i de les restes. La seva situació s’enten amb la visió del territori que s’hi te desde aqui, tot i que ara hi han arbres que ens la resten pensem que aquesta torre fa més de mil anys que existeix i aleshores no hi havía aquests boscos de pí.

La torre debia ser força gran pel que encara es veu, en molts punts la vegetació ha fet que el nivell del terra quedi molt elevat, però segurament si excavèssim cap avall trobaríem la continuació dels murs, els murs com moltes construccions properes estan fets amb pedra llicorella que de ben segur provenia de la cantera de la Farga de Moles , o en la època, de “Pontes”, la mateixa pedra que en el castell de Ponts, o Pontes en quant a les mides problabement feia al voltant d’uns 50 m2, tirant baix. En dos punts encara s’observen restes de petites torres de vigilància, i fins i tot encara es conserva el que sembla que podría ser un forn. Tot i que correspondria a les restes que hem sortit a buscar també es possible que hagi estat reaprofitat en èpoques posteriors per a usos indeterminats, com sempre s’ha fet amb les ruïnes, però no em de perdre l’esperança.

El més gratificant ha sigut a part de trobar la torre en si i el seu relatiu bon estat, es trobar uns gravats en forma de torre amb unes inicials a banda i banda, la primera sembla una “R”, la segona es difícil d’identificar. Però gràcies a l’ajut de l’Albert Villaró he pogut saber que aquest gravat és contemporani, del segle XX, de quan el van ocupar els militars. El castell deu ser l’escut d’un regiment d’infanteria. i les lletres diuen Rto 7, és a dir, séptimo regimiento…Això ens demostra que tot i la il·lusió inicial les restes de la torre van ser reaprofitades per fer-hi un conjunt defensiu amb petites trinxeres durant la geurra civil. Hi haurà algún dia en que no deixarem que tot això desaparegui, de moment ens hem de conformar en cercar i trobar restes amagades i poc documentades.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©