Urgèlia.

El patrimoni de l'Alt Urgell

Tag Archives: trinxeres

Trinxeres i Pirineus

Algún cop ja hem parlat dels efectes de la guerra civil al Pirineu, presoners a peu i descalços fins als punts de construcció de les trinxeres ja fos estiu o hivern, sense menjar i en condicions infrahumanes, maltractaments, abusos i assassinats indiscriminats.

Tot això per construïr trinxeres en els punts més elevats del Pirineu per controlar tots els accessos fronterers ja fos muntanya o carretera. Ja sabem que no és la tónica habitual, ens agraden més les restes i la història medieval, però no podem oblidar els episodis més foscos de la nostra història, els més cruents i els més descabellats i sense sentit.

L’altre dia vam poder sortir a fer un tomb pel Parc Natural de l’Alt Pirineu per cercar rutes pels safaris que oferim i vam topar amb unes de tantes trinxeres que encara queden escampades de la guerra civil, fins i tot encara amb restes del filat espinós que envoltàven els turons on s’hi trobàven les trinxeres. Qualsevol mesura de protecció era poca i més quan la mà d’obra era gratuïta.

Aquest cop la ubicació de les trinxeres és troba dins dels límits del Parc Natural de l’Alt Pirineu i esperem poder gaudir d’aquestes restes i poder mostrar aquesta part de la història.

 

Trinxeres Esquema original

Anuncis

Torre de la guàrdia.

Ja documentada a l’any 940, com a Illa Torre, a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, i possiblement com a suport a un castell proper, es trobà situada estratègicament prop de la Seu d’Urgell. Actualment inexistent i les restes de la qual han estat reutilitzades per construïr, durant la guerra civil que patí Espanya i de retruc Catalunya, unes complexes i grans trinxeres amb 6 punts de guaita comunciats tots ells per estrets passadíssos excavats al terra i coberts amb pedra en alguns punts. Possiblement les restes de la torre foren usades per construïr part de les trinxeres, de ben segur que també alguna casa del poble com passà amb molts edificacions medievals anys després del seu abandonament. Cal a dir que vàrem trobar unes trinxeres iguals en un punt proper en una altra sortida, així doncs en el cas de trobar unes altres trinxeres en la mateixa liinia potser podríem parlar d’un front ofensiu durant la guerra civil com el que creua el pallars.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

Castell de Lluçà

Quan parlem de castells no hem de pensar nomès en construccions fortificades on hi vivia l’amo d’un feu amb la seva cort i el seu exèrcit, sino que tambè ens referirem a la construcció militar defensiva que situada dalt d’un turó dominava les entrades a les valls i es comunicaba amb altres torres avisant de possibles invasions.

De fet aquesta va ser a funció inicial i es per això que la primera entrada que apareix en l’enciclopèdia catalana es la seguent; “castell. Edifici fortificat, situat generalment al cim d’un turó en el punt dominant d’una població.”

Abans de continuar aclariré que en el cas del castell o torre d’avui, no existeix cap referència ni topogràfica ni documental o almenys jo no n’he trobat cap, per tant possiblement el seu nom originari no sigui castell de Lluçà, però jo m’he permès el luxe de batejar-lo. Si que es cert però que molt a prop hi tenim un topònim amb el nom de Lluçà, així que per proximitat adoptarem aquest nom. També es cert que es coneix l’existència d’un castell en el lloc on hem trobat les restes.

Situat dalt d’un turó avui he trobat el que semblaria ser les restes d’un castello torre, i dic semblaria doncs no en tenim coneixement, bé damunt d’un turó tampoc, més aviat damunt d’un penyasegat impressionant que a més d’un faría tirar enrere, i no m’estranya doncs que es triés una ubicació així doncs es domina tota la vall sencera, de fet l’únic punt pel qual es podria accedir es per la vessant nord que fa pendent fins arribar a un coll proper, tot i que ara aquesta pendent es un bosc de pins, molt probablement abans aquest pins no hi èren, per tant tenien un control absolut sobre l’accès al castell i les valls veïnes.
Possiblement també devia protegir el desaparegut vilar de Lucano ja nomemat en el 924, suposem que d’ací la derivació al mot Lluçà. Aquest topònin ja existía en època romana. Molt a prop també trobem el “coll del castell”, el que ens confirma la existència d’aquesta construcció en una època no molt llunyana.
Per les restes trobades deduïm que amb el castell extint es degueren construïr el que avui trobem que no son més que les restes d’unes trinxeres usades durant la guerra civil i que deurien estar formades per almenys quatre punts de vigilància, totes elles comunicades per passdíssos, de fet es ben visible una de les trinxeres que comunica tots els punts i per sobre de la qual hi ha un parell de llosses de grans dimensions que fan de pont. La dimensió i la ubicació de la estructura ens serveix per entendre la importància defensiva d’aquesta.

La zona era una important via de comunicació i transport de mercaderies en la que sovint hi havia atacs, doncs molt a prop hi trobem el castell de Ponts, i altres dues construccions defensives en forma de castell.

Etimologia: Lluçà, provè del llatí Lucano que es en el castellà més actual, Lucas que vol dir llum, en aquest cas possiblement es referia a una zona molt il·luminada, i que tenint en conte la ubicació no seria res estrany.

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©

Davidmsfoto ©