Ja fa dies que tinc en ment actualitzar aquest bloc amb una entrada que tenia pendent des de fa 8 anys.
Perquè 8 anys?, bé es el que he esperat fins que els amics historiadors de la Seu han publicat el seu estudi i que jo vaig prometre respectar al trobar les restes del monestir, de fet l’estudi publicat ho ha estat la tardor passada, i és aquest, Evolució de Sant Vicenç dels Torrents un bon treball de documentació de l’amic Climents Miró.
Aportar jo alguna dada nova ara seria difícil amb el treball que ha fet el senyor Climents, per això aquesta entrada será una mica la història de la “troballa” del que possiblement sigui el monestir en qüestió per afegir així un capítol gràfic al document, i també anecdòtic, sobretot per aquells que no som ni historiadors ni arxivers, i que tot i que ens encanta i apassiona la història, sobretot la de la nostra comarca, sovint quedem en l’ombra.
Així que tot comença també una tardor, en aquest cas la del 2012, per posar-nos en antecedents, aleshores amb més temps lliure i de ple en el descobriment dels llocs més característics en la història de la comarca, i de fet quan aquest bloc ja anava camí del seu segón any.
Havent trobat doncs, indicis de l’existència de l’esmentat monestir començo la cerca, per xarxes, biblioteca i arxiu històric, fin i tot trobo un grup de conversa anomenat Foro Club Románico, on em subscric amb l’usuari Castroleoni i tantejo buscant informació, allà em trobo amb l’amic Salvador, usuari Castellbò. Inciem una conversa privada on m’explica que la seva cerca es limita la ubicació física en plànols però que descarta totalment l’acostament per la seva mobilitat, i situa per uns documents a Prat Castanyer.
El lloc apareix també esmentat en diferents publicacions com a església de Sant Pere del castell de Castellbò, això fa que la seva cerca sigui errònia en primers intents.
La meva interpretació i lectura de mapes es amplia, sempre m’han apassionat, corbes de nivell, valls, rius, escala, colors…també el fet que sóc guia de muntanya hi te a veure; des que tenia 12 anys i campava per la muntanya, així que després de revisar el poc detallat mapa que esmenten els usuaris a mi m’apareix una ubicació diferent a la de Prat Castanyer.
Després de dues excursions a la recerca del Monestir el tercer dia cansat i esgotat decideixo endinsar-me en un bosc jove de pi, humit i amb molta molsa, per remuntar una carena pedregosa fins al punt més alt per poder observar bé l’enton, allà a dalt i mentre em recupero amb un glop d’aigua veig a la mateixa carena però més avall el que sembla les restes d’una paret, desfent la grimpada i resseguint la carena arribo al que sembla un conjunt d’edificacions connectades entre si, estances escampades a banda i banda de la carena, com si es tractés d’una sola estructura defensiva fins arribar al punt en que en una de les parets observo unes línies d’opus spicatum, signe inequívoc que això no es va fer ahir, un tipus de construcció heretada de temps romans i que es va fer servir en temps medievals fins al segle XVII, ja en menor intensitat per l’aparició d’altres tècniques constructives.
Recordo, una mena de torre, l’absis de la capella, i grans i llargs murs exteriors, que en la seva banda més oriental quedaven en algun punt penjats sobre el barranc.
De baixada trobo el que possiblement era el camí o via d’accés i comunicació, alguna estructura tipus habitatge al fons de vall i tocant al riu i uns marges molt ben treballats que segueixen el curs d’aquest en terres que probablement conreaven per l’obtenció d’aliments bàsics.
Per mi tota una troballa, que evidentment protegiré com sempre he fet amb el patrimoni evitant la publicació de la seva ubicació exacta per evitar l’espoli i el dany.
Urgèlia. 